Desde l'associació de campaners de l'Alqueria de Comtessa volem donar a conéixer als nostres companys campaners de la població de Benirredrà. De fet membres de la associació estem realitzant conjuntamente tots els tocs i voltejos.
Presentem primer la població per a passar a comentar sobre les campanes i campaners.
Benirredrà
DADES
Població: 1.642 hab. Superfície: 0,4 km2. Coordenades: 38°57’N, 0°11’O
HISTÒRIA:
Abans de la conquesta cristiana va ser una alqueria islàmica depenent del Castell de Bairen. Es va donar el seu territori el 1323 a Pere de Ribargorça, fill del rei, qui va traspassar el lloc a Guillermo de Castro el 1337. Al segle XV va ser possessió de Pere Ferrandis de Ixre; a principis del segle XVI, de la Seu de València; al segle XVII, de Miquel Escribano i els seus descendents, i des del 1800, dels comtes de Ròtova. També va ser governat durant un temps pels jurats de la vila d’Ontinyent.
En el moment de l’expulsió dels moriscs, que va causar una forta crisi demogràfica i econòmica,
hi havia 60 famílies morisques. Els cristians nous que van romandre conreaven terres de regadiu, no obstant això, 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies.
A mitjan segle XIX, el militar i constructor del tramvia Gandia - Carcaixent Vicent Alcalà d’Olmo va adquirir la casa del senyor comte, es va casar amb una veïna del poble i va emular els antics nobles amb actes filantròpics com la donación de campanes i la construcció del cementiri, on destaca el seu panteó familiar. El 1895 naixia, lligat a la parròquia, la qual seria el primer dels cercles catòlics obrers de la Safor.
Encara que de propietat gandiana, en els seus voltants acull l’ermita de Sant Antoni, en el cim
d’un contrafort de la serra Falconera. Malgrat que Gandia va pretendre la seua annexió el 1965, no es va unir, atès que en aquells moments no limitaven amb dós termes. Benirredrà és un dels termes més menuts de la Comunitat amb tan sols 0,4 quilòmetres quadrats de superfície. Malgrat tot, compta amb una població de més de 1.500 habitants.
FESTES I TRADICIONS
Festes:
Porrat de Sant Antoni: És el primer dels quals se celebren dins del que s’ha anomenat la Ruta
Falles: La comissió fallera del poble està inclosa en la Junta Local de Gandia, per la qual cosa se celebren les falles al costat de les de la ciutat veïna. La seua tradició i especialidad son els buñols de carabasa ben coneguts per la gent del voltant.
Festes patronals: Al mes d’agost, en honor a
Sant Llorenç (patró del poble), La Nostra Senyora del Carmen (festa de les dones), el Cor de Jesús (festa dels homes), Sant Lluís (festa dels joves) i La Immaculada (festa de les solteres).
Gastronomia: L’arròs al forn, la paella, la coca de pebrot i tomàquet…
MONUMENTS:
Les esclaves:
Casa convent. Construïda entre 1908-1909 per l’arquitecte bilbaí Enrique Epalza i Basterra. D’estil eclèctic, la proporció de la façana principal destaca per la seua esveltesa així com per la perfecció dels elements que la componen. Va servir com hospital militar durant la Guerra Civil.
L’església:
St Llorenç Màrtir.
Construïda sobre una antiga mesquita el 1535. En el sagrari té diverses taules de l’escola de Ribera.
Època construcció: Mitjans del segle XIX.
Descripció del campanar:
Torre estilitzada, edificada en quatre cossos de bona arquitectura i separats per cornises volades.
El segon cos per a la sala de campanes i el tercer templet d’arbotants angulars i remat de templet.
De clara voluntat neoclàssica amb elements populars, està en la línia de molts altres de La Safor erigits al segle XIX. Sembla inspirar-se en la Col ·legiata de Gandia.
LES CAMPANES I ELS CAMPANERS:
A finals dels anys setanta del passat segle es van electrificar la majoria dels campanars de la Safor , els campaners que durant segles havien realitzat aquets treball, poc a poc van desapareixer, per la cual cosa es van perdre molts dels antics tocs i voltejos tradicionals.
A Benirredrà, poble de tradició campanera no van arribar els sistemes elèctrics conservant així els tocs religiosos i el volteig manual.
Antigament hi havia dues classes de tocs, els religiosos: toc a missa, Ave Maria, a difunts… i els civils: toc de tronades, tancament de muralles, a foc….
Les campanes actuals daten de 1941 ja que les antigues es diu que van ser foses per a fer munició en la guerra civil. Les antigues campanes daten de meitat del segle XIX per tant, des de llavors fins hui en dia han passat moltes generacions de campaners sempre voltejant la mateixa melodia, que desde temps molt remot només en aquest campanar es pot escoltar. En Benirredrà podem dir ben orgullosos que les nortres campanes es voltegen a mà.
Les campanes actuals daten de 1941 ja que les antigues es diu que van ser foses per a fer munició en la guerra civil. Les antigues campanes daten de meitat del segle XIX per tant, des de llavors fins hui en dia han passat moltes generacions de campaners sempre voltejant la mateixa melodia, que desde temps molt remot només en aquest campanar es pot escoltar. En Benirredrà podem dir ben orgullosos que les nortres campanes es voltegen a mà.
Cada campana té una nota musical, encara que diguen els iaios que les campanes no sonen igual que antany, és perquè abans no hi havia tantes carreteres, ni tants cotxes, ni edificis alts… a banda d'aquesta contaminació acústica antigament les campanes tenien les trujes de fusta evitant vibracions i respetant la sonoritat.
A l'electrificar les campanes van anar substituint les trujes de fusta per les de ferro, que al ser metall quan colpeja el batall a la campana transmet directament les vibracions a la torre, deteriorant-les i fent que es perda sonoritat.
Actualment no queden molts dels antics campaners, uns s'han fent majors i altres desgraciadament ja no es troben entre nosaltres. Una de tantes anècdotes que contava Llorenç Cachano era que hi havia un campaner (Llorenç Tormo ) que donava la volta al campanar per la cornisa de la sala de campanes.
Personalment dels campaners desapareguts vull anomenar a Batiste, al seu costat vaig aprendre molt i encara que era prou grunyidor li agradava en cada volteig tindre la perfecció, quan ens coordinava s’escoltava des de dalt del campanar música celestial.
A continuació vull recordar alguns d'aquests campaners que al llarg de la història han aconseguit que sonen les campanes per a CONVOCAR ELS FIDELS, ALEGRAR LES SEUES FESTES I PLORAR PELS SEUS DIFUNTS.
Campaners retirats:
José Cuevas i Juan Braco
Campaners difunts:
Batiste Estruch “Boles”,- Llorens Xaixo,- Llorenç Tomos Bello,- Jose Maria Marti “El Negre”, Isidro Sanz “Morito”, Llorenç Perez “Chones” - Nicolas Dios, Llorenç Cachano.
Els campaners en actiu:
Alberto, Alex i Vicenta Mafé,- Carmelo Calvillo,- Antonio Castellá,- Vicente Mafe.-Alex Fayos.- Anabel, Raquel i Pascual López (membres de l'associació de l'Alqueria).
Donen la benvinguda a Alex Fayos
Biografia de les campanes: