Divendres dia 30 de març com es habitual aquest dia anem a fer les
palmes que ficarem a les campanes i al campanar, un total de 12 palmes de les
quals aniran 2 per campana i una per finestra.
Diumenge dia 1 d’abril. Duimenge de Rams “el que no estrena no te mans”
aixi diu la dita. De bon mati amb tot preparat comencem a putjar les palmes a
la sala de campanes i procedim a ficarles, comprobem que tot estiga ben ficat i
a la marxa. Estes palmes esquedaran ficades fins el 3º o 4º dia de pascua que
serán retirades. Aquesta tradició fa al meins 9 anys que nem duenla a terme
sense interupció.
Diumenge de Pascua a les 8 del mati comença l’Encontre, nosaltres estem
preparats en la plaça major amb el campanomòbil on tindra lloc l’encontre, es
lligira un vers tradicional del poble, en acabar la solta de coloms i les
campanes al vol anunciant que Jesús esta amb Maria.
El divendres dia 6 els campaners pujarem al campanar per a tocar els tocs tradicionals en honor als REIS MAGS
Que millor que despedirmos de estes festes de Nadal 2011-2012 amb el só de les nostres campanes escoltant el nostre i emblematic vol “les dones fan olla en una cassola”.
Per la nostra part dessitjar a tothom molta felicitat i prosperitat, nosaltres continuarem femt el que sabem fer.
El divendres dia 23 de dessembre a les 18’30h. els campaners de L’alqueria asiistirem a la 3º reunió anual que ens ofereig l’Arquebisbe de Valencia D. Carlos Osoro en el saló del Palau Arquebisbal de Valencia.
D. Carlos ens anima a dur la nostra feina de recuperació i difusió d’aquest ofici tant vell com les propies campanes.
D. Carlos es sent orgullos de tindre a la diócesis aquesta iniciativa i ens va proposar crear un toc de campanes per a cridar a l’Itinerarí Diocesà de Renovació.
Despres de parlar D. Carlos i els Seminaristes tambe campaners, Ximo Silvestre d’Ontinyent i Vicent Femenia de Sagra toca parlar a les diferents colles asistents com: Albaida, Alberic, Alaquà, Benaguacil, Beniarres, Benirredra, Catedral de Valencia, campaners de Campanar (Valencia), Eslida, Massanassa, Moixent, Morvedre, Sagra, Ontinyent, Xest i nosaltres.
Si sen a despistat algu primer demanar disculpes i despres que ens o comuniquen.
Totes les colles comentaren un poc les activitats durant l’any 2011 i algunes activitats per al proxim any, per la nostra part caldria destacar dos comentaris que ferem els campaners de L’Alqueria: la primera fou el viatge que ferem a la ciutat de Lorca (Murcia) el passat dia 23 de juny dia de Corpus Cristi per iniciativa propia de manera totalment dessinteresada i amb la gestió propia per a contactar amb el Vicarí de dita población D. Francisco Fructuoso per a dur a terme els actes que allí realitçarem, el segon comentari fou una proposta per vore si desde l’Arzobipat ens poden cursar un carnet a tots els campaners que ens acredite com a tals i aixi facilitar la nostra tasca i poder visitar qualsevol campanar de la Comunitat fins i tot de fora. Proposta aquesta que a D. Carlos li paregue interesant i fou ben aceptada per totes les colles allí presents. En acabar dita reunió ens ferem la clásica foto tots junts.
SANTA BÀRBARA 2011
El pasat diumenge dia 4 de desembre celebrarem la festivitat de la nostra Patrona Santa Bàrbara.
Amb el toc de maitines començaba ls nostra jorná festiva campanera.
Diferents tocs i com no el nostre caracteristic vol de campanes “Les Dones Fan Olla”
Despres de la Missa major dispararem un xicotet Castell-traca amb el volteig de campanes donant pas aixi a la VIIIº visita guiada al campanar amb una explicació de diferents tocs tant Civils com Divins de l’epoca medieval.
Per a nosaltres resulta ser un dia prou emotiu per la gent que puja a fer la visita i a coneixer el mon de les campanes.
En total tinguerem 50 persones que pujaren a la sala de campanes i tots ells baixaren desvanits sobre tot els xiquets ja que els obsequiarem amb un xupaxup.
En acabar arreplegarem cordes i demes i amb la nostra familia anarem a dinar a un restaurant, aixi compensarlos de tantes voltes que solem anar a tocar i els furtem un poc de temps.
El dissabte dia 8 d’Octubre estiguerem participant el l’entrada de Moros i Cristians de Raval (Gandia).
Nosaltres encapçalarem l’entrada Cristiana donanli un so molt Cristia amb el campanomòbil reproduint diferents tocs repics i voltejos de manera tradicional
El dia de Nuestra Senyora de la Merced estiguerem en Bellreguard en la desfilada dels Moros i Cristians de les festes amb honor de Sant Miquel.
Nosaltres formaren part del boato de la capitania Cristiana que aquest any tenia el tema dels Cavallers Templaris.
Els Templaris no sols participaren en guerres, també tenien la seua part Religosa en la qual es formaven abans de ser Cavallers en Monestirs, per aixó amb música de Gregorians i ficant en pràctica diferents repics i xicotes voltejos de les campanes menudes acompanyarem als Monjos Templaris.
ROMERIA A LA MUNTANYETA DE SANT MIQUEL
El diumenge dia 25 de setembre amb les campanes encara vibrant del dia anterior en Bellreguard de bon matí anfilem el campanomòbil cap amunt de la muntanya de sant Miquel, aquesta esta ubicada en el terme de L’Alqueria però es propietat de La Font d’Encarros.
A les 9 del matí eixia en Romeria desde la Font pasant per Rafelcofer i finalment entrant en terme de L’Alqueria per enfilarse cap amunt de la muntanya on hi es l’Hermita dedicada a Sant Miquel Arcanguel.
Allí estabem nosaltres amb el campanomòbil abans de les 8 del matí ja repicant i voltejant les campanes per anunciar als quatre vents la celebració que es realitzaria allí dalt.
Participarem amb les campanes en la ceremonia donan-li un so molt peculiar i alegrant a tots el Peregrins que vingueren.
Fins i tot el señor Rector de la Font i Rafelcofer que porta els dos pobles ens va felicitar per la nostra participació.
Abans de la ceremonia molta gent ja estaba allí dalt i sens aconstaben a preguntar tota clase de preguntes referent al món de les campanes, en definitiva la gent estaba contenta i nosaltres també.
DISSABTE DIA 10 DE SETEMBRE DE 2011
ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS 2011 A L’ALQUERIA DE LA COMTESSA
4º CENTENARI DE LA CARTA POBLA
Aquest any la desfilada dels Moros i Cristians ha estat caracterizada amb motiu dels 400 anys de la Carta Pobla otorgada per els Comtes d’Oliva (Centelles) en especial per a la Comtessa Beatriu d’Urrea a la qual li deben el nom del poble.
L’Associació del 4º centenari ens va proposar participar a l’entrada de Moros i Cristians i no ho dubtarem.
La desfilada cambià el sentit de les tropes ja que sempre desfilen primer els Cristians i després els Moros ja que ells son els que ens invadeixen.
El sentit de que desfilaren primer els moros es degut a que ara fa 400 anys apart de la Carta Pobla també espulsarem definitivament a la població Morisca de les nostres terres.
Després dels Moros feren l’entrà victoriosa els Cristians intentant reproduir un poc els fets d’aquella època sense faltar el respete a ningú.
Les tropes cristianes anaven encapçalades per una geganta feta per a tal ocasió, la Comtessa d’Oliva Beatriu d’Urrea ama i senyora d’aquestes terres en aquells temps, la qual anava amb la seua propia escolta els Ballesters dels Centelles amb bandera propia i acompasada amb música de tabal i dolçaina.
Darrere de tot este sequit estaba per dir-ho d’alguna manera la part Cleriga acompanyant a la noblea amb el so de les campanes del Campanomòbil que no sols repicaven o voltejaven les campanes sino que quant tocaba la dolçaina una marxa medieval les campanes acompanyaben musicalment.
En realitat va ser un dia fabulós per estar participant en el nostre poble i formant par de este xicotet esbós històric referent a la nostra propia història.
Darrere de nosaltres com ja es podeu imatginar venien amb pas triunfal i al so de les marxes totes les tropes Cristianes orgulloses de desfilar amb la seua ama i senyora Beatriu d’Urrea Comtessa de L’Alqueria.
El Dissabte dia 25 de Juny vam marcar la vespra del Corpus Cristi a la població de La Font d’Encarros.
De les 12h fins les 13h estiguerem real·litzant diferents tocs, repics i voltejos: Toc de l’Angelus, Cor de Corpus Cristi en menor i en major, volteig de campanes tradicional començant de menor a major i per acabar de major a menor i per ultim ferem 3 vols de campanes amb l’Olla el qual creem que era el vol de campanes de la Safor ja que al lloc que el fiquem en pràctica després ens diuen que així es voltejaven les campanes, però això no ho podem afirmar.
Corpus Cristi a Lorca (Murcia)
Diumenge a les 6 del mati ens toca el despertador després de gitar-nos a les 3 del mati perque el dissabte tinguerem la presentació de festes de la nostra població.
Be a les 7 del matí tots i tot preparat partim amb molta ilusió direcció a Lorca (Murcia), en viritat estem cansats però l’objetiu val la pena.
Participem en la Sagrada ceremònia del Corpus Cristi, la ceremonia es tingue que celebrar a la plaça d’Espanya per l’estat en que ha quedat la ciutat després del terràtremol patit en aquesta ciutat.
Aquesta ceremònia fou retransmesa en directe el mateix dia per televisió Espanyola en el canal 2, després en acabar aquest acte comença la processó del Corpus la qual l’encapçalarem nosaltres amb el campanomòbil ficant en pràctica tocs, repics i diferents voltejos durant tot el recorregut.
En acabar la gent allí present es llança sobre nosaltres per a transmetrens la seua alegria per al iniciativa que haviem tingut. Això val tots els dinés del món. Fins i tot vingue alguna persona amb llàgrimes als ulls donan-nos les gràcies i dienmos que el só de les campanes a la població de Lorca des de el dia del terratremol habia dessaparegut per complet i el sentir el só de les nostres campanes els va emocionar fins tal punt que a nosaltres també de tant en tant teniem el llagrimal a punt d’esclatar.
Francament ens sentim orgullosos d’aquesta iniciativa i no dubtarem en repetir-la sí la circunstancia Déu no vullga ho requereix.
DISSABTE 30 D’ABRIL PARTICIPAREM EN LA CAVALCADA DELS CLÀSSICS A GANDIA
QUE CONTA LA CAVALCADA DELS CLÀSSICS
La primera part parla de la creació del Ducat de Gandia el 1399.
A finals del segle XIV, l’exèrcit del Duc Alfons d’Aragó, anomenat el Vell, ve de guerrejar en Castella i torna a la Safor travessant la Vall d’Albaida. A més d’una tropa de soldats,amb el Duc viatja una cor de músics, joglars, ballarins, poetes…
Vénen a peu i venen muntats en grans carros estirats per cavalls; en un dells transporten un vaixell.
Tots volen arribar a casa, la seua terra, la comarca, el paradís.
La segona part ens mostra la coronació dels dos Papes Borja: 1455 i 1492
Pels carrers de Roma desfila la cort pontificia per a que el poble veja l’esplendor del renaiximent.
Els soldats alabarders de l’exércit Papal transporten els Papes i davant de centenars de ciutadans Romans, Cardenals, Bisbes i Diaques coronen a Calixt III i Alexandre VI.
Tancant la coronació veiem la figura de la Duquessa Maria Enríquez, àvia de Francesc de Borja IV Duc de Gandia i que va arribar a ser Santificat.
QUE INTERPRETEN ELS ACTORS I ACTRIUS DE LA CAVALCADA DELS CLÀSSICS
1. La cavalcada és una obra de treatre que fem pel carrer.
2. Els escenaris que utilizem són roques-plataformes mòbils i els espais que es creen entre elles.
3. La interpretació li arriba al public d’una forma indirecta, això vol dir que els actors i actrius no dirigim les nostres accions i veus directament a ells sinó que ens les diem uns als altres per estar contínuament vivint l’argument, l’aventura, la historia que estem contant.
4. Els actors i actrius que fan de joglars de la cort de Constantinoble i els diaques són els únics que s’adreçaran directament al públic, triant un grup reduït d’espectadors per a anar relatant-li la vida dels personatges històrics que apareixen sobre les roques.
5. Tots els 213 actors i actrius d’aquesta cavalcada tenim al meins un tex a dir, potser la lletra d’algona cançó, cantar col•lectivament o el recitar d’algun romanç. En tots els grups o roques existeix un actor o actriu que dirigeix les acción que cal realizar en tot moment.
6. La cavalcada en marxa duu una banda sonora que ve amplificada des de les roques i que té una durada de 9 minuts 18 segons. Abans que esta acabe, soldats correus recorren la desfilada de la cavalcada dient: fem parada! atureu-vos!
7. La cavalcada en aturada comença un altra banda sonora que acompaña les accions que fen en parada i que té una durada de 4 minuts 20 segons. Quant acaba tots tornem als nostres llocs i continua la cavalcada en marxa.
El nostre text en la cavalcada diu aixi:
• La historia dels Borja de Gandia comença quant el cardenal Roderic de Borja despres Papa Alexandre VI compra a Ferran el Catolic el Ducat de Gandia.
• Aquell grandios i polemic Papa va ser el besavi de Francesc de Borja.
• Admireu a Mª Enrriquez àvia de Francesc de Borja personatge cabdal en la historia de Gandia.
• Per ampliar i enriquir el Palau, Santa Clara,Sant Jeroni i la Seu la Duquessa va dur a Gandia artistes com Paolo Sant Leocadi, Damià Forment i Pere Comte.
• Francesc de Borja va ser fill de Ducs, descendent de Papes i va obtindre protecció i amistat de l’Emperador Carles. Duc, Duc, Duc.
• Francesc de Borja renuncià al Ducat seguint Loiola i vestint l’hàbit de Jesuïta arribà a ser Tercer General d’aquella orde. Sant, Sant, Sant.
• Després d’una vida de serveis i penitències aquell que seria de Gandia el quart Duc en pau i santedat a Roma, Borja, moria. Sant, Sant, Sant.
Nosaltres entre text i text realitzem diferents repics i vols de campanes coordinadament amb la música i el text.
Tot el muntage i dirección d’aquesta cavalcada a segut realitzat pel Grup PLUJA TEATRE
